Bon dia a tothom!
Bé, aquí teniu la creació d'avui (millor dit, d'ahir a la nit)... És un pastís de
matcha vegà (sense cap ingredient de procedència animal). La recepta s'ha de millorar (provaré de posar-hi una mica més de llevat, a veure si em puja més, però experiències passades em diuen que, a vegades, a més llevat no tenim més volum... :S no ho se...). Però estic tranquil·la, em queda matcha per uns quants pastissos més!
El
matcha és un tè japonès que prové de moldre te
Gyokuro (considerat el millor te del Japó) amb molins de pedra. Les fulles de
Gyokuro es protegeixen del sol durant tres setmanes i es recol·lecten al començar la primavera. El
matcha és l'utilitzat en la cerimònia japonesa del te, on es bat amb una espècie de batedora manual de bambú fins que fa espuma.
Aquest pastís l'he tret d'un llibre que em va regalar la meva mare fa molts anys i que em va fer iniciar en la meva aficció pels tes.. Un llibre que es diu:
El Arte del Te (Edició de Francis Amalfi) i és d'aquells llibres que et transmet les ganes de beure te... Vaja, que qualsevol que el llegeixi, per reticent que sigui, acabarà amorrat a una tassa de te... i de les bones, perquè aquest senyor et deixa molt clar que beure te barat és pitjor que matar un pare (i, segons el meu parer, té part de raó... no amb això de matar a un pare, per suposat ;) ).
Bé, espero que el proveu (i que el gaudiu). No us espanteu amb això del te aquest tan raro que es diu
matcha i que sembla farina verda... a qualsevol botiga de tes d'aquestes que estàn tan de moda, si és una mica variada, en tindràn! I si no, us puc informar d'on trobar-ne o inclús enviar-vos-en un paquet!
"Allá voy":
Ingredients (modificats per mi):
- 2 tasses de farina de força (la recepta original deia farina de blat)
- 3/4 de tassa de llet de soja
- 3/4 de tassa de sucre
- 1/4 de tassa d'oli d'oliva (bo, no sigueu rates, que la diferència és considerable)
- 1 tassa d'aigua bullint
- 1 culleradeta de llevat en pols (generosa)
- 4 culleradetes de te
matcha en pols (és una redundància perquè el
matcha, si no és en pols, tampoc és
matcha). La recepta original posava dues però a mi em semblava que allò quedava "poc verd" i n'hi vaig posar el doble, diga'm agosarada...
- 3/4 de culleradeta de sal
Preparació:
- Barrejem en un bol gran la farina, el sucre, el te, la sal i el llevat i ho remenem bé. Mentre fem això, posem l'aigua al foc per a que bulli.
- Afegim la llet i l'oli i ho remenem fins a fer una pasta homogènia.
- Un cop bulli l'aigua, hi tirem la pasta i ho remenem bé (fora del foc) fins que quedi una massa altre cop homogènia.
- Ho posem en un motlle i al forn (preescalfat a 170ºC) durant 30-40 minuts, fins que la massa es trenqui pel mig i, al clavar-hi una foquilla, surti neta.
- Ho deixem refredar (important per evitar mals de panxeta) i voilà!
No ho he provat perquè no tinc xocolata negra ara mateix a casa però penso que amb un tros (generós) de xocolata negra, pot quedar boníssim (i és un esmorzar antioxidant).
Ja em direu què tal el resultat (i si pot ser pel blog, millor, que començo a sentir que parlo sola... :S)
Per cert, avui vaig a Biocultura, una fira de productes ecològics, naturals i de proximitat que fan a Barcelona... fa molts anys que hi vaig (quasibé sense excepció) i per mi és festa grossa (una altra cosa que haig d'agraïr a la meva estimada mare, que m'ha transmès tantes coses bones)... Ja us dirè què tal! I no deixeu de visitar-la si en teniu oportunitat (acaba aquest diumenge)!
Feliç dijous!
I bé... Ben aviat és l'aniversari d'un membre de la meva familia (i no ho poso aquí per si les mosques...) i hem pensat que fer-li unes galetetes de mantega seria una bona idea... Jo sóc de les que penso que el millor d'un regal és que pensin en fer-te'l i que no el facin per compromís o per quedar bé... I sempre hi ha les persones que, per les seves característiques o posició, tenen més regals i d'altres que passen més desapercebudes i que la gent ni tan sols recorda que fan anys... Penso que aquestes galetes són per una d'aquestes segones persones... I a mi m'agrada pensar en elles... I sóc de les que fa regals quan em surt de dins, no quan toca o "a qui toca" (bé, a vegades a qui toca sí, per evitar problemes...). El cas és que dilluns és l'aniversari d'un tiet meu (ja no podia callar-ho més...) i no vull que passi sense tastar les galetes de mantega... La veritat és que ell és un bon cuiner així que em sento una mica pressionada (no es conformarà amb qualsevol cosa) però tinc ganes de donar-les-hi! Espero que li agradin! I a vosaltres també...
