Barretes d'amanida caprese

Malgrat que la recepta que us penjaré és la del primer plat, haig de deixar constància del pícnic sencer (bé, del postre no en tinc cap foto perquè em va semblar poc fotogènica una macedònia morta de calor...). Haig de dir que a mi això d'anar de pícnic m'encanta... No em preguteu per què... El bosc, la muntanya, les excurcions, els animals... He viscut moltíssimes bones experiències i em porten molt bones vibracions. 

Bé, el segon plat era bacallà al papillot estil Thai... No té més que això...

Som-hi!

Ingredients: 

- Uns 140g (aproximadament un bol ben ple) d'arròs inflat sense sal ni sucre ni res.

- 160g de formatge (jo ho he fet amb formatge de cabra, se que no és ben bé el de la caprese però la mozzarella és poc cremosa...). El formatge el podeu escollir al gust però ha de ser cremós... I amb cabra queda molt bo! 

- 5 o 6 fulles d'alfàbrega (les meves eren del meu jardí d'herbes particular... bé, digues-li jardí, digues-li "balcó d'herbes".

- 8 o 9 tomàquets cirera.

Preparació:

- Talleu i aixafeu el formatge fins que agafi una textura més cremosa, com una pasta. 

- Afegiu-hi l'arros inflat i agregueu-ho tot bé amb les mans (netes!)

- Talleu els tomàquets en 4 trossos cada un i afegiu-los a la mescla. 

- Talleu les fulles d'alfàbrega amb talls irregulars i grossos (el que, en traducció literal del castellà seria "grollerament") i afegiu-la també a la barreja.

- Remeneu-ho tot bé i preescalfeu el forn a uns 200ºC. Mentre, poseu paper vegetal en la safata del forn i aneu disposant-hi barretes de la mescla que anireu fent amb les mans (si estàn mullades, va millor). 

- Poseu-ho al forn uns 15 minuts i traieu-ho. Com que encara estarà tou, podeu corregir la forma amb un ganivet (normalment, amb l'escalfor es fan més "buturuts"). 

- Deixeu-ho refredar i... Nyam nyam!

NOTA: Penso que també podria quedar bé (o millor) si torressim l'arròs prèviament... Com que tinc arròs inflat per un regiment, ho tornaré a provar!

Taller de Pa Serrajòrdia, Sant Cugat del Vallès

Ahir vaig quedar amb una amiga de fa anys a Sant Cugat, que és el punt més o menys mig entre casa seva i casa meva... Mai sé massa on anar quan vaig a aquesta ciutat, però ahir vaig trobar-hi el meu lloc... És Serrajòrdia Taller de Pa, un espai decorat amb gust, ampli, agradable, amb un servei a conjunt i amb unes delícies que et fan agafar la gana només de veure-les! El preu no és, ni molt menys, abusiu... La veritat és que esperàvem la típica "clavada" d'aquest tipus de forns, en el quals (com diu la meva mare) pagues la "tonteria" i no valen tant la pena... Doncs no, si fos així, us prometo que no m'hagués molestat a fer-li un post...

Les fotografies que penjo les he tret de Google ja que ahir no m'esperava, ni molt menys, trobar-m'ho!

 Personalment, a mi el que menys em va agradar vàren ser algunes cadires, però és un mal molt menor...

Veig que un dia d'aquests hi tornaré "més preparada"... Ja ho sabeu, Carrer Valldoreix, molt prop de l'estació del FFGC!

Galetes-joia

I bé, suposo que us semblarà una cosa normaleta i "passable", però per mi, aquestes galetes són un miracle... Tenint en compte el temps que tenia i la pressió i desànim psicològic que sentia, aquestes galetes-joia són un miracle!

Tot va començar quan em vàren dir que en Fidel Roca (un joier de Sabadell), feia una exposició de les seves peces d'alumini a un espai d'arts de Sabadell. Aquell dia, en Fidel em va dir que si li podia fer unes galetes amb forma d'alguna de les peces que tenia exposades a l'exposició per a donar-les a qui les vulgués, el dia que fessin la tertúlia... Jo, valenta, vaig acceptar però ahir, que era quan les havia d'entregar, em vaig (i perdó per l'expressió tan poc adequada per un blog de cuina) cagar a les calces... I és que tenia poc temps i molta pressió... Haig d'agraïr l'ajuda (super-ajuda) a l'Eva (sobretot) i al Marc... Sense ells no hagués pogut acabar les galetes sense una crisi d'angoixa... L'Eva va passar quasibé tot el dia al meu costat amassant, posant la xocolata, esquitxant les galetes amb la plantilla... I no és que no tingui feina ni res per l'estil, no... És que és una santa!! Gràcies, Eva! I el Marc (a qui no li agrada ni tan sols entrar a la cuina per agafar un got d'aigua), que va veure el nivell d'angoixa que tenia al damunt i va decidir aixecar-se i ajudar-me... Gràcies, Marc! Gràcies als dos i a la vostra amistat incondicional!

I bé, què dir de la tertúlia? Que va ser en petit comitè però (almenys jo) m'hi vaig sentir molt a gust! Espero que l'any vinent puguin seguir preparant-les!

Per als que els interessa més la gastronomia que "l'art", dir que les galetes són les galetes de mantega que ja he preparat en d'altres ocasions. Vàrem fer una base quadrada i una altra enganxada a sobre amb un forat quadrat (fet amb dos talladors). Les vàrem enganxar abans de coure-les de manera que no ens va caldre afegir-hi res per a que s'unissin.
Un cop cuites i fredes, vàrem desfer xocolata verda i vàrem pintar el forat que quedava. Un cop la xoco estava endurida (més o menys) vàrem esquitxar-hi la xoco negra amb pinzells i una plantilla feta amb paper vegetal per a no embrutar la resta de galeta i... ja estaven llestes!! Sembla ràpid eh! Doncs només ho sembla! jejejeje

Bé, val a dir que vàren quedar bones! I que aviat em sortirà la mantega per les orelles... he acabat una mica tipa de preparar aquesta recepta, de manera que, no us extranyi si us dic que no quan em demaneu que us la prepari! jejeje

Bon dia a tothom!!!

Sí senyor! Si és que ja sabia jo que això de fer un blog seria gratificant per molts cantons... I un d'ells és el dels premis! Aquest ve de la Roser, una fidel blogger que no podeu deixar de visitar!!  


I ara em toca a mi... tatxan!!!!




 http://tapatdetapes.blogspot.com.es/
http://lamorompleneveres.wordpress.com/
http://marialitats.blogspot.com.es/
http://sarabrownie.com/
http://www.iavuiquecuino.com/


Ens veiem aviadet!!!!!!! ;)

Focaccia d'all i orènga... amb formatge de cabra

Després de l'aventura amb el meu (des)congelador, he hagut de recuperar-me de provisions... Aquí va la primera!

No tingueu en compte la cutre-foto... reconec que la podriem posar a la llista de les 10 pitjors fotos d'aquest blog, però és que estava al balcó amb pijama i els senyors que hi havia al carrer es devien estar partint de riure amb la meva fila, de manera que m'he hagut d'afanyar per no fer massa el ridícul...

Ingredients:

- 500g de farina de força
- 25g de llevat fresc
- 300ml d'aigua
- 50g d'oli d'oliva verge extra (primera premsió en fred)
- dues culleradetes ben plenes de sal d'all (o dues de sal i dues d'all en pols)
- Una cullerada i mitja (o dues) d'orènga seca.

Preparació:

- Barrejem la farina amb el llevat en un bol ampli.
- Afegim la sal i l'all, l'orènga i l'aigua i remenem. Finalment, li afegim l'oli i ho integrem bé.
- Amassem durant uns 10 minuts (enfarineu-vos bé les mans i la superfície perquè la massa és altament enganxifosa).
- Deixem reposar en un bol enfarinat i tapat amb un drap durant aproximadament una hora.
- Traiem del bol i desgasifiquem (en superfície i mans enfarinades). Tallem en les porcions que volguem i aplanem (amb les mans mateix, trobo que la forma irregular, dóna un "toc" interessant a la focaccia).
- Clavem els dits per tota la superfície, com fent petits clots. Ho tapem de nou (ja a sobre la safata que anirà al forn i amb el paper vegetal corresponent) i ho deixem reposar una mitja hora més (mentrestant, podem escalfar el forn a 170-180ºC)
- Ho posem al forn uns 25 minuts- mitja hora.
- Quan prengui una temperatura raonable, ja ens ho podem cruspir!

Bon profit i bon dia!

calzone d'urgències

Això és una calzone com podria haver sigut un tros de massa descongelant-se sense ningú que la rescatés si no arriba a ser que l'altre dia al matí vaig decidir descongelar pa per esmorzar... La meva sorpresa va ser que el pa (i tot el que hi havia al congelador) ja havien començat el seu procés de descongelació unes hores abans... Quina mala llet em va agafar de bon matí! Apali, comença a treure carn, peix, verdura, pizzes etc i a posar-ho tot a la nevera... Així que hem hagut de fer un tour de menjar el que hi havia abans no es fes tot malbé... (i encara no hem acabat). Sí, senyors, el meu congelador ha decidit fer vaga... Feia una setmana (encara no), havia preparat pizzes barbacoa per al senyor de la casa i vaig decidir convertir-les en calzone, que és el mateix però plegat per la meitat, com una empanada gegant. La veritat és que a mi això de la salsa barbacoa i aquestes "marranades", no em fa massa gràcia però en la pizza, donava un gust molt bo que no m'esperava.

Ingredients:

- Massa de pizza (jo he fet servir la mateixa recepta dels bastonets de pa però enlloc de fer la massa en forma de bastó, la vaig estirar i la vaig fer en forma de pizza). En cas que us faci mandra, compreu-la preparada... No sortirà tan bona però servirà.
- 1 tomàquet madur
- Carn picada
- Mozzarella ratllada
- Salsa barbacoa
- Orènga

Preparació:

- Estirem bé la massa i hi posem el tomàquet tallat a làmines molt fines per sobre deixant espai suficient als marges per a plegar bé la calzone.
- Escampem la carn picada (crua) per sobre la capa de tomàquet.
- Posem salsa barbacoa al gust i ho tapem tot amb la mozzarella.
- Espolseguem amb orènga i pleguem la massa per la meitat. Els marges els enganxem pressionant amb els dits tot fent un farbalà.
- Posem al forn prèviament escalfat a 170ºC i ho deixem fins que la massa es cogui.

Ja veieu que la complicació més gran de la recepta és fer la massa... que, repeteixo, val la pena fer a casa... Li dóna el toc "diferent".

Les meves primeres croquetes

Abans que comenceu a murmurar que quina classe de croquetes serioses són aquestes que estàn arrebossades amb molles de pa més grans que un rodó de mig, deixeu-me que li doni les culpes a la meva picadora (ella no es queixa i m'hi puc ficar...). El cas és que el pa no era el millor del món i, a sobre, la picadora anava a mig gas, de manera que l'arrebossat ha sortit com ha sortit... Per la resta, puc assegurar-vos que eren delicioses!

La recepta base o, més ben dit, els ingredients base, els he tret d'un llibre del que tots haureu sentit a parlar i és: La cuina de l'àvia Remei... D'aquells llibres que et recorden el munt de plats que les àvies sabien preparar i que tu no has preparat mai... I un d'ells era les croquetes... Les proporcions les he agafat jo amb un medidor força precís que es diu "ullímetre", però intentaré plasmar amb exactitut les proporcions que he fet servir.


Ingredients:


- 1 ceba tendra
- 3/4 de got de llet
- 2 cullerades plenes de farina de blat de moro
- 2 cullerades plenes de farina de blat.
- Nou moscada (un pessic... generós)
- Pollastre rostit (o el que tinguem) 
- 1 ou
- Pa ratllat
- Oli d'oliva


Preparació: 


- Piquem la ceba i la sofregim. 
- Quan comenci a estar toveta, li afegim la llet i remenem. De seguida li afegim les farines i el polsim de nou moscada. 
- Deixem que espessegi sense parar de remenar, quan la pasta se separi de la paella, l'apartem del foc i la posem en un recipient. 
- Quan s'hagi refredat la massa, comencem a formar les croquetes que arrebossarem primer en pa ratllat, després en ou i, finalment altre cop en pa ratllat. 
- Ja les podem fregir o posar al forn. Si les fem al forn, hem de recordar de girar-les i coure-les per l'altra banda, perquè quedin torradetes pels dos costats. 

Recuperant el temps perdut o falsos croisants amb farciment salat

Com sabeu (perquè sóc de repetir les coses), treballo durant 15 dies... I no podria haver anat a petar en millor lloc! La meva cap és una apassionada de la cuina... I el que és millor: em porta les seves creacions per a que les tasti! L'altre dia, em va portar unes roses de pasta de full i pernil salat que, a part de ser boníssimes eren moníssimes... La qüestió és que aquell mateix dia venia la meva cunyada a sopar i jo havia preparat unes pizzes (molt mones elles, amb forma de cor... Que es va desdibuixar per complert al desfer-se el formatge... :S) però vaig voler preparar les roses... Vaig sortir de la feina i vaig anar corrents al super a buscar una làmina de pasta de full... Doncs bé, entre les presses i tot, vaig agafar massa brisa... I, a sobre, no tenia pernil salat... De manera que les roses, aquella nit, ens les vàrem haver de pintar a l'oli... Però dos dies més tard, vaig preparar aquests croisants, en part, inspirada en aquesta recepta del fantàstic blog de l'Elisabet, en part d'alguna idea de la meva cap i en part de la meva imaginació...

Aquests croisants estàn farcits d'albergínia, pernil i formatge però els podem farcir del que ens vingui de gust.

Allà vaig:

Ingredients:

- 1 làmina de massa brisa
- 1 albergínia
- 4 llenques de pernil dolç
- Formatge de cabra (de rulo o del que tinguem) al gust
- Tomàquet fregit
- Ou (opcional)

Preparació:

- Unes hores abans posem l'albergínia al forn a uns 170ºC durant una hora aproximadament (jo aprofitaria per a preparar alguna altra cosa al forn , ja que l'enceneu... És una recomanació per no malgastar energia).
- Un cop cuita i més o menys refredada l'albergínia, la pelem (no tota, podem pelar-la a tires, per a que la pell no sigui indigesta però tampoc deixar-la vídua) i la tallem amb les mans mateix, a tires.
- Desenrotllem amb cura la massa brisa sobre el mateix paper que l'embolica i la tallem, primer per la meitat i després formant triangles (amb una massa rodona en sortiràn 4).
- Separem els triangles i els posem a la safata del forn sobre el mateix paper o un paper de forn i li posem una cullerada de tomàquet fregit per sobre. L'escampem com si fos una pizza (això vol dir que hem de tenir cura de no posar tomàquet a les vores de la massa perquè si no, al tancar ens pringarem nosaltres i el croisant).
- Repartim les tires d'albergínia per sobre els triangles (sí, al centre). Hi agefim una llenca de pernil a cada una (tallades a trossos de manera que no sobresurtin) i hi afegim el formatge al gust. Si és en "rulo", el descompactarem una mica per a que no faci massa volum.
- Començarem enrotllant els triangles des de la part més ampla fins a la punta i, un cop tot embolicat, pressionarem per a enganxar-lo i enrotllarem també les puntes per a formar les banyes. Li donarem forma de croisant i ho disposarem a la safata de manera que no quedin massa junts (tampoc pujen molt, no patiu).
- Si ho volem, podem batre un rovell i pintar l'exterior del croisant per a que quedi més mono... Us seré sincera: no ho he fet perquè només em quedava un ou i no puc anar-ne a comprar fins demà... No volia córrer el risc de necessitar un ou en els 3 dies que quedàven i no tenir-ne...
- Ho posem al forn a 170ºC durant el temps que calgui (una mija hora) fins que es daurin i es vegin cuits (la massa brisa poc feta és indigesta, en dono fe...).
- Ho traiem del forn i "nyam nyam, bon profit"!
- Si ho volem guardar i menjar-ho més tard però calentó, és qüestió de posar-ho al forn uns 15 minuts a 100ºC (el micro serveix però no el suporto... :S).

Apali, a gaudir!

Coca de cafè

No se si ho havíeu notat o què però a mi m'agraden les coses poc fetes (menys la carn, que em sembla que ni recremada m'agrada massa...)... M'encanten els brownies que queden densos i m'encanten els coulants (sobretot els que no són de xocolata, com el de cafè...). El cas és que ahir, tot esperant que entrés algú per la porta de la botiga on estic treballant per uns dies, vaig obrir un llibre de cuina de la meva cap i vaig trobar-hi algunes receptes i idees força temptadores. El cas és que, malgrat i el mal de cames que suporto cada nit quan plego de treballar, ahir em vaig posar a preparar aquesta coca (la versió de la recepta era en magdalena i lleugerament diferent però jo no tenia cassoletes). La veritat és que l'aspecte (sobretot el color) no és, per res, semblant al de la foto del llibre... Però pel que fa al gust, no tinc res a dir... Si t'agrada el cafè, t'agradarà la coca! Avui podriem dir que he esmorzat cafè amb llet... Però fet coca!

Allà vaig:

Ingredients:

-  150g d'oli d'oliva (o mantega)
- 150g de sucre
- 150g de farina de blat blanca
- 30g de cafè soluble
- 8g de llevat en pols
- 2 ous


Preparació:

- Barrejem el cafè amb l'oli i el sucre i ho batem fins que quedi una crema homogènia.
- Batem els dos ous juntament amb el llevat i ho afegim a la mesca anterior. Remenem bé fins que quedi tot ben integrat.
- Afegim la farina poc a poc mentre ho mesclem bé tot. No parem de batre fins que quedi ben homogeni.
- Ho posem al motlle que ens vingui bé i ho posem dins el forn preescalfat a uns 170ºC aproximadament vint minuts si voleu que us quedi coulanitzat o una mitja hora-tres quarts si la voleu ben cuita...Sigui com sigui, el que sí que heu de tenir en compte és que, al punxar-ho amb una agulla aquesta no surti excessivament bruta, aleshores, la coca seria inmenjable i tampoc caldria agafar mals de panxa ni haver de llençar menjar...
- Ho deixem refredar i ja ho podem sucar a la llet!


Senzill, eh! ;)
 

Bastonets de pa amb llavors

M'encanta el pa... Fer-lo i menjar-me'l! No hi puc fer més... Però em sembla que com més en faig, més sibarita del pa em torno... Així que cada dia em poso el llistó més alt. Ara ja no em serveix la baguette precongelada ni el pa tupit de panificadora de novell... No, cada dia m'exigeixo més i ja veig que hauré de començar a buscar algún lloc on me n'ensenyin una miqueta...

Avui us porto aquests bastonets de pa amb llavors (pipes, sèsam i rosella o badabadoc). La recepta és la mateixa que la de la base de qualsevol pizza però amb llavors i formes diferent. Aquí us deixo la meva però que sapigueu que la vostra també serveix!

Ingredients:

- 400g de farina de força ecològica (la meva la vaig comprar aquí).
- 200 ml d'aigua
- 50g de mantega
- 10g de llevat fresc (d'aquell premsat)
- 5g de sal (jo: un pessic a ull)

Preparació:

- Freguem el llevat amb la farina en un bol prou ampli.
- Li afegim la sal i remenem bé
- Li afegim l'oli i l'aigua i amassem bé fins que fins que faci una massa homogènia (uns 10 minuts).
- Ho tornem a posar al bol (lleugerament enfarinat) i ho deixem tapat aproximadamament una hora.
- Passat aquest temps, ho desgasifiquem i ho estirem bé.
- Anem agafant trossos de massa que estirarem i aplanarem tot donant-li forma de bastonet aixafat (com els de pipes que venen).
- Posem les llavors als dos costats de la massa i l'enrotllem en ella mateixa, formant bastonets amb forma de bastonet...
- Posem els bastonets al forn preescalfat fins que es daurin. Quan estiguin freds ja es poden menjar (també poden no menjar-se però és absurd i un pecat, al meu entendre...).